Diverses rutes pel Garraf

Tot aprofitant la popularitat que, d’uns anys ençà, han aquirit les activitats físiques al aire lliure i per fer una petita aportació a les conviccions ecológiques i de respecte per la natura que defensa MOVEM CASTELLDEFELS, ens disposem a recordar alguns dels itineraris més freqüentats que ens endinsen en les muntanyes més properes. Val a dir que no es pretèn una guía exhaustiva (treball que, per cert, està pendent de fer i que hi ha persones a la nostra ciutat ben capaces d’elaborar) sinó un petit tast de les immenses possibilitats de fruir de la natura que ofereixen els nostres voltants. És per això que tampoc no es pretén oferir dades objectives de distàncies, desnivells i intervals de temps, ja que caldria un treball molt més ampli i rigorós per abordar aquests paràmetres. En aquesta ocasió ens ocuparem exclusivament dels itineraris a peu. Queda per més endavant un article que reculli camins ciclables, susceptibles de recórrer amb bicicleta de muntanya.

Per començar, ens situarem en un indret emblemátic per a la difusió dels valors de respecte i admiració per la natura com és Cal Ganxo. S’hi pot accedir des del mateix casc urbà, molt a prop del Castell, com des de la zona de pícnic de Can Roca. Aquesta darrera és més incòmoda, ja que cal pujar un elevat nombre d’esglaons de pedra, força deteriorats en alguns trams. Des de darrere de Cal Ganxo surt un camí que va pujant fins a trobar-nos ben aviat en un primer turó: el Fanxò. Des d‘allà continuarem per un GR que baixa una mica per després iniciar una llarga i forta pujada. Un cop acabada tornem a baixar i a pujar un cop més fins que la senda planeja força estona però sempre picant amunt i amb zones molt irregulars i pedregoses (cal no oblidar que ens trobem al Garraf!). Finalment, just a la l’esquerra del Parc Agrari que havia estat abocador, arribem a un señal que ens orienta cap a la pista que ens durà fins la Morella, després d’uns metres finals escarpats i un pèl dificultosos. La tornada la podem fer tot desfent el camí o seguint el GR que baixa en direcció Begues i que, seguint els indicadors, ens porta a la Clota. Des de la Clota tenim diverses opcions per arribar a Castelldefels, tal i com veurem tot seguit.

00lesagullesUn altre punt de sortida molt conegut és el barri de La Sentiu. Tot i que pertany a Gavà, la relativa proximitat amb el nucli urbá de la nostra ciutat (és al final de la Carretera de La Sentiu) el fan també molt escaient per iniciar diverses rutes. Després d’avançar pel carrer principal, de considerable pujada, deixem l’asfalt i arribem de seguida a un cadenat. En passar-lo anem per una pista ampla que de seguida ens porta a una bassa d’on brolla un doll d’aigua força respectable. Abans, però, si estem atents, haurem vist a la dreta un corriol que s’enfila per una rápida però dura i llarga pujada fins l’antic dipòsit des del qual hi ha una preciosa vista de Gavà i Castelldefels. Tornant a situar-nos a la bassa, podem continuar per la pista o prendre un corriol que surt a la dreta i que puja gradualment cap una esplanada. Uns metres abans haurem deixat a mà dreta un corriol de certa dificultat que ens dirigeix a l’antic dipòsit abans esmentat. Si tornem a l’esplanada observarem a la dreta un camí estret que de seguida es fa més ample i que puja durant molta estona amb força desnivell fins arribar a una masia enrunada d’on surt una pista més ampla que segueix pujant fins el Castell d’Eramprunyà: es tracta de la mal denominada “Via Romana, Via Romànica o Via Medieval”. En realitat, és el que queda d‘una calçada que al S. XIX Manel Girona, aleshores propietari del Castell de Castelldefels, va obrir per unir ambdós edificis històrics. Actualment està molt malmesa i les restes de la coneguda roca vermellosa emprada en la construcció de la via en dificulten (o potser li donen més atractiu) el seu pas. Uns cinc-cents metres abans d’arribar al Castell d’Eramprunyà trobarem a la dreta l’indicador d’un GR que puja fins a la Clota.  No cal dir que des d’aquest punt la tornada es pot fer desfent el camí o baixant per la pista ampla que ens quedarà a l’esquerra: el camí dels Penitents (també conegut pel sobrenom de “Purgatori”). Si volem continuar enfilant-nos podem seguir amunt, per pista o per corriol (en ambdós casos està indicat), fins les Agulles, i fins i tot visitar, als seus encontorns, la Cova Cassimanya . Quan ens trobem, ja gairebé a dalt de tot, en  una bifurcació, el camí de la dreta puja cap a Les Agulles. I al cap d’uns metres, passada la bifurcació, a mà dreta agafem un caminet, senyalitzat amb una fita, que ens portarà a la Cova Cassimanya.

Si tornem a l’esplanada observarem a la dreta un camí estret que de seguida es fa més ample i que puja durant molta estona amb força desnivell fins arribar a una masia enrunada d’on surt una pista més ampla que segueix pujant fins el Castell d’Eramprunyà: es tracta de la mal denominada “Via Romana, Via Romànica o Via Medieval”. En realitat, és el que queda d‘una calçada que al S. XIX Manel Girona, aleshores propietari del Castell de Castelldefels, va obrir per unir ambdós edificis històrics. Actualment està molt malmesa i les restes de la coneguda roca vermellosa emprada en la construcció de la via en dificulten (o potser li donen més atractiu) el seu pas. Uns cinc-cents metres abans d’arribar al Castell d’Eramprunyà trobarem a la dreta l’indicador d’un GR que puja fins a la Clota.  No cal dir que des d’aquest punt la tornada es pot fer desfent el camí o baixant per la pista ampla que ens quedarà a l’esquerra: el camí dels Penitents (també conegut pel sobrenom de “Purgatori”). Si volem continuar enfilant-nos podem seguir amunt, per pista o per corriol (en ambdós casos està indicat), fins les Agulles, i fins i tot visitar, als seus encontorns, la Cova Cassimanya . Quan ens trobem, ja gairebé a dalt de tot, en  una bifurcació, el camí de la dreta puja cap a Les Agulles. I al cap d’uns metres, passada la bifurcació, a mà dreta agafem un caminet, senyalitzat amb una fita, que ens portarà a la Cova Cassimanya.

00ladesfetaTornant a situar-nos a la bassa, podem continuar per la pista o prendre un corriol que surt a la dreta i que puja gradualment cap una esplanada. Uns metres abans haurem deixat a mà dreta un corriol de certa dificultat que ens dirigeix a l’antic dipòsit abans esmentat. Si tornem a l’esplanada observarem a la dreta un camí estret que de seguida es fa més ample i que puja durant molta estona amb força desnivell fins arribar a una masia enrunada d’on surt una pista més ampla que segueix pujant fins el Castell d’Eramprunyà: es tracta de la mal denominada “Via Romana, Via Romànica o Via Medieval”. En realitat, és el que queda d‘una calçada que al S. XIX Manel Girona, aleshores propietari del Castell de Castelldefels, va obrir per unir ambdós edificis històrics. Actualment està molt malmesa i les restes de la coneguda roca vermellosa emprada en la construcció de la via en dificulten (o potser li donen més atractiu) el seu pas. Uns cinc-cents metres abans d’arribar al Castell d’Eramprunyà trobarem a la dreta l’indicador d’un GR que puja fins a la Clota.

No cal dir que des d’aquest punt la tornada es pot fer desfent el camí o baixant per la pista ampla que ens quedarà a l’esquerra: el camí dels Penitents (també conegut pel sobrenom de “Purgatori”). Si volem continuar enfilant-nos podem seguir amunt, per pista o per corriol (en ambdós casos està indicat), fins les Agulles, i fins i tot visitar, als seus encontorns, la Cova Cassimanya . Quan ens trobem, ja gairebé a dalt de tot, en  una bifurcació, el camí de la dreta puja cap a Les Agulles. I al cap d’uns metres, passada la bifurcació, a mà dreta agafem un caminet, senyalitzat amb una fita, que ens portarà a la Cova Cassimanya.

A les Agulles s’hi pot accedir per un itinerari diferent i també molt atractiu: si travessem l’esplanada d’on surt el camí cap al Castell d’Eramprunyà, baixem un curt però fort pendent i ens trobem a la dreta un corriol molt descobert en un principi, però que aviat s’endinsa en la vegetació i que va pujant fins arribar al camí dels Penitents. Baixem uns tres-cents metres fins una bassa d’aigua i allà mateix, a la dreta, gairebé imperceptible, s’obre un corriol que va escalant fins a connectar amb el camí de les Agulles. Cal estar atent i no agafar un trencall que, gairebé un quilòmetre més amunt, trobarem a la dreta i que ens portarà directes a la Clota. Per acabar, si anem sobrats de forces, des d’allà encara podrem avançar uns dos-cents metres en direcció Begues i pujar per una pista que surt a la dreta i que en poca estona puja fins a la Desfeta.

Castelldefels, porta oberta al Garraf