Com a complement de l’article aparegut el 15 de desembre de 2016 n’oferim ara un de similar, però que incorpora un vehicle des del qual es gaudeix de la natura de manera engrescadora i un pèl diferent: la bicicleta de muntanya o btt.
A Castelldefels, com a gairebé totes les poblacions, hi ha des de fa anys i en un nombre creixent força grups de “bikers” que coneixen molt bé i gaudeixen cada setmana dels centenars de camins, pistes i corriols que poblen les muntanyes del Garraf.
Camí dels Penitents
Com que aquest no pretén ser un article especialitzat, ens limitarem a plantejar itineraris que circulen exclusivament per pista, ja que exigeixen menys domini tècnic i són menys perillosos per als principiants.
No obstant això, cal observar sempre les ja conegudes recomanacions per a tota persona que pugi sobre una bicicleta: ús obligatori de casc, mínim coneixement del funcionament dels canvis de marxa, comprovació del bon estat dels frens i dels neumàtics, portar el material precís per a reparar avaries senzilles (bàsicament, punxades) i evitar fer la sortida en solitari.
Cal tenir en compte també que, per la situació on es troba Castelldefels respecte al massís del Garraf, és inevitable trobar-se de seguida amb itineraris que fan pujada. Cal, per tant, un estat de forma acceptable.
DIFERENTS CAMINS
El camí més clàssic, i el que ens porta fins el mateix cor del massís, és el Castelldefels-Sitges, d’uns 30 Kms. Cal anar a trobar el Camí dels Penitents.
Montau
La manera més ràpida és agafant la carretera de la Sentiu fins el barri gavanenc que porta el mateix nom i allà prendre un camí que surt a l’esquerra i que hi va a parar. Cal tenir en compte que no deixarem de pujar en cap moment, llevat d’un tros de pista planera d’uns dos kms, just abans de començar la dura ascensió pels Penitents.
Un cop arribats a la Clota seguirem recte uns dos-cents metres de pista fins a trobar l’encreuament amb la pista que a la dreta puja cap a la Desfeta. Si continuem endavant comprovarem que la pista s’eixampla i es fa molt còmoda, llevat de dues cadenes que caldrà sortejar. Però aquesta pista -gairebé una avinguda- aviat la tindrem feta i acaba en perpendicular amb la que surt de Begues cap a la Plana Novella, de manera que ens quedarà a la dreta el casc urbà i a l’esquerra la pista que haurem d’agafar i no deixar fins arribar a aquesta urbanització al bell mig del Garraf.
Allà, tot seguint els indicadors (que també ens permeten tornar a Castelldefels per l’urbanització Ratpenat, una opció d’asfalt però amb fortíssimes rampes) farem cap a Sitges. Per a la tornada, les valentes i els valents que facin mitja volta (el camí és molt més exigent) i qui ja n’hagi tingut prou pot agafar el tren.
Val a dir que en l’itinerari anterior hi ha una variant que pot ser interessant, però té un petit inconvenient. Quan deixem la Plana Novella trobarem a l’esquerra una pista amb un rètol indicador que ens durà a la masia de Campdàsens. Allà hem de prendre la pista de l’esquerra. La de la dreta ens duria a Vallcarca. L’inconvenient abans esmentat és que anirem a parar a la pedrera que hi ha prop del barri costaner de Garraf. Un cop passem pel mig de la pedrera i arribem a la carretera tornarem per les costes cap a Castelldefels.
Des de la Clota podem també accedir en no gaires kms a alguns punts emblemàtics que són al voltants de Begues. El primer el constitueix el pic de Les Agulles. Només cal seguir la pista més ampla que neix en aquest indret i que s’enfila a través d’una bona quantitat de corbes. Hi ha algun punt on el desnivell és realment important. Quan ja hàgim pujat força trobarem alguna cruïlla, però no tindrem cap problema d’orientació si seguim els indicadors del GR.
També des de la Clota accedirem fàcilment a un lloc anomenat popularment “Antenes de Begues”. Hem d’anar com si vulguéssim arribar a la pista del Garraf, però en comptes d’agafar-la la travessarem i anirem a buscar un camí no gaire ample però molt planer que circula paral.lel a la carretera. Buscarem la Masia Can Rigol i un cop allà seguirem una pista cimentada gairebé totalment que puja fins un turó on hi ha instal.lats uns repetidors de comunicacions. La tornada la podem fer pel mateix lloc o -pels més agosarats- per la pista que baixa per l’altra vessant de la muntanya.
Si volem pujar al pic del Montau ens cal situar-nos a la zona esportiva de Begues i allà seguir una pista de la qual en surt un trencall asfaltat a mà dreta. El seguim fins que acaba en una estació elèctrica. Passada aquesta instal.lació el camí deixa d’estar asfaltat i torna a ser pista. Després d‘unes bones rampes assolirem el Montau, un dels punts més alts de la zona. Hi ha una variant força atractiva en aquest itinerari: uns 100 metres abans d’arribar a l’estació surt una pista a mà dreta amb un rètol que clarament ens indica el camí cap a Vallirana. Si la prenem i anem agafant sempre els trencalls de la dreta passarem (ja en el terme municipal de Vallirana) per una font, per la Penya del Moro i tornarem a Begues, en una entretinguda ruta circular.
