Aquest estiu la nostra ciutat s’ha vist sacsejada per dos terribles successos, dos crims de violència de gènere que han acabat amb la vida de dues dones i dos nens, veïns de Castelldefels. Han estat dies de dolor, de dol, de profunda pena i d’una gran indignació. La convivència ciutadana s’ha vist sobresaltada davant fets de tal magnitud i res tornarà a ser el mateix per a tots aquells que van conèixer a les víctimes d’aquests brutals actes. Tampoc ho serà per a la resta de veïnes i veïns, perquè la resposta social ha estat massiva i unitària davant els assassinats de l’Olga, Marina, Maxim i Michelle.

La lluita contra la violència masclista no pot mantenir-se només amb l’ajuda del Codi Penal. El marc legal, amb penes contundents, ha de protegir les víctimes i dissuadir al potencial agressor; però a la vista de la magnitud del drama, està comprovat que, només amb aquestes eines legals, no podrem acabar amb els assassinats en l’àmbit familiar i de parella. Aquest tipus de violència, que s’ha cobrat ja la vida de 1.010 persones des que el 2003 es comencen a registrar dades oficials; comença per allò que es coneix com a actes de micromasclisme. L’ús del llenguatge sexista al carrer, en la nostra vida diària, i en àmbits de fort impacte social com la publicitat o l’humor són la base soterrada d’un iceberg que, quan comença a emergir en la superfície, es transforma en actes que els homes executen controlant, culpabilitzant, ignorant, menyspreant, desvaloritzant o humiliant a la seva parella. D’aquí al següent esglaó hi ha un pas i és quan entren els crits, les amenaces i els insults. Aquesta espiral violenta continua amb abusos, agressions físiques i, en última instància, l’assassinat.

Tots hem d’exercir la nostra responsabilitat davant de fets tan execrables i que tenen a la dona i als menors com a víctimes d’una violència que no cessa. En els dos últims mesos, aquest estiu, 17 dones i 8 nens han estat assassinats per les seves parelles i progenitors a Espanya. No podem quedar-nos de braços plegats davant aquesta realitat. Tots els actors responsables de l’Administració hem de redoblar esforços en millorar els mecanismes d’acompanyament i assessorament a les víctimes potencials d’aquests diferents nivells de violència sexista. L’educació és un pilar bàsic per augmentar la conscienciació, especialment entre els nostres joves. La solidaritat, el diàleg, la tolerància i el respecte a la llibertat i diversitat sexual han d’estar en l’ADN dels valors que s’imparteixin en els nostres centres educatius. I aquesta línia pedagògica ha de ser compartida en l’àmbit familiar. Només amb la implicació de tots, homes i dones, en aquesta tasca aconseguirem eradicar de la nostra societat una xacra, la violència de gènere, que és un atemptat contra els drets humans.

El masclisme mata