INTRODUCCIÓ

El passat 26 de març del 2019 es va aprovar l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità, un poderós instrument que ha de guiar les polítiques que marcaran el futur dels nostres barris i ciutats durant les pròximes dècades. Aprofitant que fins al 31 de gener es troba obert el període d’informació pública i de recollida d’aportacions i suggeriments, des de Movem En Comú Podem volem fer arribar les nostres propostes per tal que Castelldefels i el seu entorn avancin en el camí de la sostenibilitat i la justícia social. Com a força municipalista i ecologista, tenim la convicció que hem de fer servir totes les eines al nostre abast per tal de preservar els nostres espais naturals i aconseguir ciutats més amables.

LA ZONA HUMIDA DE L’OLLA DEL REI, UN ESPAI DE VALOR NATURAL, PAISATGÍSTIC, HIDROLÒGIC, DE CONNECTIVITAT AMBIENTAL I RÒTULA CONNECTORA DE BARRIS 

Cal que el PDU incorpori la zona humida de l’Olla del Rei com a una infraestructura verda i blava. Per una banda, pels seus valors en la dinàmica del comportament hídric de bona part del municipi de Castelldefels, així com pels seus valors naturals, paisatgístics i com a ròtula verda connectora de ciutat, formant part de l’eix verd longitudinal que connecta amb el Castell i el Garraf. D’altra banda, pel seu paper com a pulmó verd capaç de connectar diversos barris entre ells. Per això creiem que esdevé un valor metropolità i municipal de primer ordre.

L’Olla del Rei és un espai natural situat al campus de la UPC de Castelldefels. Format per maresmes, llacunes, boscos de ribera, prats humits i herbassars, constitueix la millor conservada i més important zona humida de Castelldefels. 

Si bé és cert que l’Olla del Rei va ser concebuda per la seva funcionalitat dins del sistema de control d’aigües de la zona com a estany de laminació capaç de contenir i actuar com a reservori d’aigua, també és cert que des de llavors ha experimentat un ràpid procés de naturalització documentada ja el 2003.

Aquest estany havia de dur a terme una funció doble. D’una banda, canalitzar les avingudes provinents de les rieres i corredores del vessant sud del Garraf –que històricament han causat molts inconvenients a la població de Castelldefels (Campmany et al. 2003)– a través d’un gran interceptor també anomenat corredora de Castelldefels. D’una altra, havia de facilitar la recàrrega de l’aqüífer profund del delta a la seva part més superficial –la zona de contacte amb la serralada litoral (Marquès 1984). L’estany, amb unes mides de més de 2.5 ha, representa la massa d’aigua més gran del terme de Castelldefels si excloem el Canal Olímpic. 

El 2013, l’elevada riquesa ornítica i la presència de determinades espècies d’interès de conservació van propiciar la inclusió de l’estany de l’Olla del Rei en l’inventari de zones humides de Catalunya. Això reforça Important Bird Area (IBA) del delta del Llobregat (IBA 140), albergant espècies d’ocells nidificants protegides com el Martinet Menut (Ixobrychus minutus) o el Xot (Otus scops), o d’altres visitants ocasionals com el Falcó Peregrí (Falco peregrinus) o l’Astor (Accipiter gentilis). A més, interessants comunitats vegetals, reptils, amfibis, insectes o fongs acaben completant la complexa comunitat natural de l’espai natural. També van determinar la seva inclusió a l’inventari de zones humides de Catalunya (codi 08001118) amb la qual cosa l’estany queda genèricament protegit per la Llei d’Espais Naturals 12/1985.

Diverses són les actuacions que calen dur a terme per a la millora de l’espai: 

–       Actuacions sobre el planejament, desplaçant l’edificabilitat que actualment conté l’espai cap a altres zones del Campus tot mantenint la potencialitat global del mateix per acollir sòl destinat a activitats universitàries de docència i de recerca

–       Recuperació de les aigües de l’estany

–       Protecció, recuperació i restauració de les restes de jonquera

–       Consolidació d’una albareda urbana

–       Recuperació de la biodiversitat nativa i control de les espècies exòtiques

–       Adequació i retirada de residus, així com la integració en la dinàmica dels parcs metropolitans en les seves àrees de menor sensibilitat.

Així doncs creiem de vital importància la doble consideració d’infraestructura verda i infraestructura blava, així com la necessitat d’incloure els seus valors i la seva gestió en el marc dels Parcs Metropolitans.

EL PROJECTE URBANÍSTIC DEL PLA DE PONENT, UNA AMENAÇA PER AL CONNECTOR ECOLÒGIC DE LA RIERA DE CANYARS

La Riera dels Canyars és un dels principals connectors biològics entre la façana litoral deltaica i el massís del Garraf i és imprescindible que el PDU reculli aquesta funcionalitat sistèmica en un territori ja de per sí especialment castigat. En tant que la proposta del PDU defineix aquest sector com un àmbit d’oportunitat metropolità, instem a l’AMB a què s’analitzi el planejament urbanístic d’aquesta zona encara pendent de desenvolupar i es facin les modificacions necessàries per protegir aquest connector ecològic. Si fes falta, es podria estudiar una nova tramitació ambiental per tal que no es posi en perill la funció d’aquest espai natural.

L’ESTACIÓ DE RENFE DEL BAIXADOR, UNA APOSTA PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE, LA QUALITAT DE L’AIRE METROPOLITÀ I ARTICULADORA DE LA MOBILITAT INTERNA DE CASTELLDEFELS

Demanem que el PDU potenciï l’estació de Renfe del Baixador com a segona estació de Castelldefels, a través de reserva dels sòls necessaris tant per a l’ampliació de les vies, imprescindible per augmentar les freqüències, com per possibilitar la seva reubicació als terrenys municipals situats al Carrer Mèxic, on gaudiria d’un millor espai d’estacionament per afavorir la intermodalitat on ja es disposa d’amplis espais susceptibles d’esdevenir un park & ride.

Aquesta segona estació és clau en un doble sentit. Per una banda, l’eliminació de trànsit rodat provinent d’altres poblacions cap al pol d’atracció turística que suposa la platja de Castelldefels, i, per altra banda, la reducció important de la mobilitat interna, actualment concentrada a l’estació de Castelldefels Centre i que permetria no només complir des del Baixador la funcionalitat intermodal sinó també actuar de connexió interna.

Des de l’Ajuntament de Castelldefels s’han realitzat ja gestions amb l’operador Renfe i és per això que considerem aquesta proposta viable sempre i quan es porti a terme la inversió d’una tercera via entre l’estació de Castelldefels Centre i Baixador. Es tracta d’un element estratègic per la posició de Castelldefels dins la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric.

ELS ESPAIS DE VORA: DE RESERVA D’EQUIPAMENTS METROPOLITANS A MOSAIC AGROFORESTAL

Es proposa desclassificar els terrenys esgrafiats com a espais de vora i qualificats pel PGM com a 7b perquè puguin passar a ser considerats com a zona agroforestal.

Els motius d’aquesta petició són, principalment, el valor ambiental d’aquests espais i la constatació que no és necessari cap desenvolupament en ells amb l’actual sistema d’equipaments metropolitans. Creiem, per tant, que s’ha de protegir la seva funció de prevenció d’incendis forestals.

LA PACIFICACIÓ DE LA C-31: DE VIA RÀPIDA A VIA METROPOLITANA PER SUPERAR LES CICATRIUS DEL PASSAT I RELLIGAR ELS BARRIS

Recollint l’esperit de la resolució 602/XII del Parlament de Catalunya sobre la pacificació de l’autovia C-31 a Castelldefels, impulsada pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem, en la qual s’instava al Govern a “encarregar, conjuntament amb l’Ajuntament de Castelldefels, un projecte de pacificació i de transformació de la carretera C-31 al pas per Castelldefels, com a via estructurant suburbana, d’acord amb el seu caràcter vertebrador de diferents sistemes urbans supramunicipals que passa per un entorn urbanitzat, per a configurar-la com a via ràpida urbana”, demanem que el PDU consideri aquest tram com a Via Metropolitana (Urbana).

Aquesta transformació en la concepció de la via permetria recosir i permeabilitzar el teixit urbà, unint barris fins ara separats per la cicatriu que suposa aquesta via, absolutament innecessària pel que fa a la seva funcionalitat de via ràpida en el seu tram inicial.

Aquest canvi a via metropolitana és vital per aconseguir importants objectius, com són la reducció de la velocitat a 50 km/h, la reintegració de la mateixa com a espai urbà i cívic, la potenciació com a corredor de mobilitat sostenible i segura i de transport públic, així com la reducció d’emissions en la línia de millora de la qualitat de l’aire i de soroll ambiental.

EL PDU METROPOLITÀ CAL QUE MILLORI I INTENSIFIQUI ELS PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Creiem que un procés tan complex des del punt de vista tècnic com és el PDU requereix un procés de participació molt més intens del que s’ha dissenyat, no només pel que fa a l’adaptació del contingut sinó també per la necessitat d’obtenir el màxim nombre d’aportacions de qui més coneix el territori, que és la ciutadania de cada barri. Per això, instem a l’AMB a què en els següents passos del procés s’intensifiqui aquesta tasca de participació i hi hagi un veritable acompanyament tècnic per tal que la ciutadania pugui entendre en la seva magnitud la important tasca tan vital que comporta el PDU. 

De l’Olla del Rei a la C-31: els nostres suggeriments al Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità