Notícies

El masclisme mata

By 14 septiembre 2015No Comments

Aquest estiu la nostra ciutat s’ha vist sacsejada per dos terribles successos, dos crims de violència de gènere que han acabat amb la vida de dues dones i dos nens, veïns de Castelldefels. Han estat dies de dolor, de dol, de profunda pena i d’una gran indignació. La convivència ciutadana s’ha vist sobresaltada davant fets de tal magnitud i res tornarà a ser el mateix per a tots aquells que van conèixer a les víctimes d’aquests brutals actes. Tampoc ho serà per a la resta de veïnes i veïns, perquè la resposta social ha estat massiva i unitària davant els assassinats de l’Olga, Marina, Maxim i Michelle.

La lluita contra la violència masclista no pot mantenir-se només amb l’ajuda del Codi Penal. El marc legal, amb penes contundents, ha de protegir les víctimes i dissuadir al potencial agressor; però a la vista de la magnitud del drama, està comprovat que, només amb aquestes eines legals, no podrem acabar amb els assassinats en l’àmbit familiar i de parella. Aquest tipus de violència, que s’ha cobrat ja la vida de 1.010 persones des que el 2003 es comencen a registrar dades oficials; comença per allò que es coneix com a actes de micromasclisme. L’ús del llenguatge sexista al carrer, en la nostra vida diària, i en àmbits de fort impacte social com la publicitat o l’humor són la base soterrada d’un iceberg que, quan comença a emergir en la superfície, es transforma en actes que els homes executen controlant, culpabilitzant, ignorant, menyspreant, desvaloritzant o humiliant a la seva parella. D’aquí al següent esglaó hi ha un pas i és quan entren els crits, les amenaces i els insults. Aquesta espiral violenta continua amb abusos, agressions físiques i, en última instància, l’assassinat.

Tots hem d’exercir la nostra responsabilitat davant de fets tan execrables i que tenen a la dona i als menors com a víctimes d’una violència que no cessa. En els dos últims mesos, aquest estiu, 17 dones i 8 nens han estat assassinats per les seves parelles i progenitors a Espanya. No podem quedar-nos de braços plegats davant aquesta realitat. Tots els actors responsables de l’Administració hem de redoblar esforços en millorar els mecanismes d’acompanyament i assessorament a les víctimes potencials d’aquests diferents nivells de violència sexista. L’educació és un pilar bàsic per augmentar la conscienciació, especialment entre els nostres joves. La solidaritat, el diàleg, la tolerància i el respecte a la llibertat i diversitat sexual han d’estar en l’ADN dels valors que s’imparteixin en els nostres centres educatius. I aquesta línia pedagògica ha de ser compartida en l’àmbit familiar. Només amb la implicació de tots, homes i dones, en aquesta tasca aconseguirem eradicar de la nostra societat una xacra, la violència de gènere, que és un atemptat contra els drets humans.